OPINIÓ: Carta oberta a Miquel Alberola

per Lluís M. Segrelles
8 de febrer de 1998
(publicada a El País CV)

Confesse, senyor Alberola, que sóc dels qui tenim l’impenitent vici de llegir tot el que cau a les nostres mans. Per això ja fa temps que el seguesc i, no ho amague, sent una clara admiració per la seua brillant manera d’escriure. Una altra cosa és l’opinió que tinc sobre el contingut d’alguna de les seues col·laboracions. Per posar-li alguns exemples: ja fa uns anys, en aquella doble pàgina que El País C.V. dedicà a les comarques valencianes, Vosté va ser-ne l’autor de la dedicada a la Vall d’Albaida. Jo també sóc de la comarca, com Vosté, però això ara no ve al cas. Com deia, en aquell moment, confesse que vaig estar temptat d’escriure-li per mostrar-li el meu profund desacord amb aquella hipòtesi que Vosté hi formulava aleshores: la Vall d’Albaida està partida en tres capitals (Ontinyent, Gandia i Xàtiva). En aquell moment, ja vaig veure que Vosté no tenia ni idea de l’excepcional moviment ciutadà que estaven —i estan— suposant activitats vertebradores com l’organització de les Societats Musicals valldalbaidines (que tenen actes dinamitzadors de la importància de les Diades de Música, que apleguen tots els músics de la Vall, senzillament per fer cultura). Tampoc sabia Vosté de l’existència d’una Escola Comarcal de Música, capdavantera en la seua tasca, i que abraça quasi tota la comarca. Tampoc s’havia assabentat Vosté que, i enguany en farà onze anys, hi ha una Trobada d’Escoles Valencianes que mobilitza prop de 10.000 persones a una comarca amb poc més de 70.000. Desconeixia també que hi ha una Mancomunitat que funciona, que les Associacions Culturals estan ben vives, que les tradicionals Festes de les Dances continuen celebrant-se, que hi tenim els Premis de Narrativa Eròtica… I, el pitjor, també ignora que tot això respon a activitats permanents, que no són fruit ni del pensat i fet , ni de la casualitat.
En aquell moment em va donar la impressió que Vosté era un d’aquells personatges que havia eixit de Quatretonda, s’havia espolsat les espardenyes, i retenia a la seua ment una imatge fixa. I errònia, per antiga.
Passats els anys, li sent repetir la mateixa hipòtesi —no fa massa, a la presentació a València de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida—, en aquest cas emprant símils mèdics, per a justificar la hipòtesi de les Comarques Centrals… ¡Senyor meu, que són coses diferents!, que la vertebració de cada comarca és el rent de la vertebració d’aqueix espai en què molts creiem.
Però veig que Vosté continua impertèrrit, sense revisar la seua fixació (¿que no serà un poc o un prou d’autoodi? ¿o és que finalment vol convertir-la en tesi, o en dogma de fe?). En aquest cas, i sense venir a compte, ha usat la columna del dissabte 7 de febrer de 1998 d’El País C.V., columna en què lloa els deu anys de la revista Crònica, on estic col·laborant des de fa anys perquè crec que és important per a la nostra comarca.
Senyor Alberola: revise les seues dades, esquemes i les fonts, perquè fan aigua per tots els costats. I això no ho veig gens clar en un informador tan brillant com Vosté.
Aprofite per a informar-lo que des de l’1 de febrer hi ha un diari electrònic —Vilaweb Ontinyent— que aporta informació de tota la Vall d’Albaida a través d’Internet. És un pas més endavant cap a la vertebració. No debades, la Vall d’Albaida aporta la segona edició valenciana a VilaWeb, només precedida per Alacant. Quina casualitat, per a ser una comarca tan desvertebrada, ¿no?