dimarts, 31 de juliol de 2007

Martí i l’embellidor

9 de juliol de 1998

Lluís M. Segrelles


Aquell matí esborrajat Martí s’havia alçat del llit encara de nit. La son no l’havia atenallat, com els primers dies de vacances, quan el cos, delitós, s’agafa fins l’extenuació als llençols. La matinada anterior li havien furtat l’embellidor de la roda posterior dreta del cotxe, i, rezelós com estava per descobrir l’invisible criminal, va trigar en adormir-se i es despertà ben enjornet.
Va aprofitar per fer una llarga sessió de fer de ventre, que era com dir que s’havia sampat un capítol sencer d’aquell llibrot de Ian Gibson sobre García Lorca. Després de llegir-se sencereta la Juvenilia lorquiana pensà en tornar al llit, al costat d’Anaïs, però finalment s’encarà a l’ordinador. Aquesta vegada, però, no s’enganxà a Internet: havia mirat l’hora i la prudència econòmica que imposava la Telefònica de Villalonga el privaren d’una sessió de xat intercontinental, amb gent desconeguda que amagava la seua personalitat, i que ben sovint volia fer creure que era de Mèxic, però que no era de més enllà de la Marxuquera. Que res, que ja eren més de les vuit del matí, i que les tarifes havien pujat. I això es va perdre Telefònica.
Rezelós com estava va oir de lluny el senyal coent i de gran magatzem que ara havien imposat a l’estació de la RENFE. Les campanes de les monges ursulines anunciaven els oficis, i la panxa de Martí començava a demanar pa. S’alçà de sobte i corregué cap al balcó, si enxampara el fill de puta de l’embellidor!
Anaïs continuava cap per avall, estovadeta, amb un culet deliciosament temptador. Però Martí no volia saber res de culets, el deure del vigilant imposava que s’assomara pel balcó: res, només un veí que havia baixat del cotxe, i que es retirava després d’una nit de marxa. Curiosament, el veí pegà una volta sencera al seu cotxe, com admirant-lo o per comprovar els desperfectes de la nit. Després s’acostà al llindar de la finca i s’esperà una estona, mentre connectava l’alarma des de la distància. Satisfet, se’n pujà escales amunt.
La resta dels habitants de la casa, donyets nòrdics inclosos, dormien a consciència. Només Martí vigilava.

Cap comentari: