dimarts, 31 de juliol del 2007

Nadal Internacional de Tema Lliure

Lluís M. Segrelles

Pocs opinadors com els dibuixants de còmics saben plasmar en un espai tan reduït l’essència de les seues crítiques. Precisament una vinyeta de Forges no fa massa temps em va aplegar a l’ànima: un rètol anunciava el “Dia Internacional de Tema Lliure”. No feia falta res més per posar en dubte tot el sistema de commemoracions-publicitat. L’acudit no pot ser més oportú per a criticar l’excés amb què aquells a qui deixem ostentar el poder ens abofeguen. I no saben –o sí- que l’efecte que provoquen és la desconnexió del poble (que algú vol confondre amb públic) per sobreabundància informativa. Així aconsegueixen que els missatges positius sobre valors de solidaritat humana, queden emmascarats enmig del maremàgnum d’altres esdeveniments públics i publicitats, tal i com són els esportius, però sobretot els comercials, que busquen traure’n un profit menys confessable.
Sembla que quan arriben determinades dates hi ha com obligació de fer determinades coses. Mimèticament. Reiteradament. I aquest sistema el reforcen les commemoracions a toc de calendari. Per això cada vegada admire més aquelles persones que són capaces de fer front, a la seua manera, contra aquest allau artificial i intencionat, i que són capaces d’anar a l’essència de les coses, de les celebracions, a l’estructura interna que ens ajude a entendre, que ens faça aprendre del món i de nosaltres mateixos.
Al Nadal li està passant des de fa anys açò: socialment és viscut com espectacle, són llums, és publicitat per a majors i menuts... són diners. Per això no està de sobra recordar que el seu significat essencial tenia (i vull creure que té encara) a veure, des d’abans del cristianisme, molt més amb la relació entre persona i cosmos, amb el cicle vital, amb el renaixement de la Humanitat.
Per anar bé hauríem de fer de cada dia de l’any un Nadal. Perquè, si li peguem la volta a l’estat de coses actual, resulta que tenim 364 dies de No-Nadal. I molts d’aquests dies solen convertir-se en vertaders dies Anti-Nadal, contraris en els seus fets i circumstàncies, a la bona voluntat, al suposat esperit nadalenc.
I podríem començar per nosaltres mateixos, estimant-nos més, i estimant l’entorn immediat, persones incloses. Perquè, ben vist, l’únic que afavoreix ara l’esperit nadalenc és la possibilitat, en temps i espai, de compartir el que vulguem amb qui vulguem. La llàstima és que tots no poden, a pesar de voler-ho.
El motiu, el tema de què parlar, pot ser lliure.